Després d'una bona col·lecció de desenganys en els últims minuts –un precisament en el partit de la primera volta a Castelldefels, en què els locals van fer el 2-1 en el minut 92–, aquest cop al Llagostera li va tocar acabar el partit amb un somriure d'orella a orella. I això que pintaven bastos quan el Castelldefels va convertir un penal en el 0-2 en el minut 64 de partit, que semblava la sentència. La perseverança dels locals, però, els va conduir a una remuntada increïble i a un èxtasi final només comparable a la indignació de l'altre bàndol.

Curiosament, els locals van començar a veure la llum quan la foscor semblava definitiva. De fet, l'1-2 d'Arimany va arrencar en un córner forçat pel porter Planagumà, que va aturar un penal a Javi Revert (66'). Tot i que el Castelldefels es va quedar amb deu en aquesta acció –Amantini va veure la segona groga–, l'acció del porter semblava definitiva. No ho va ser gràcies a l'eficàcia d'Arimany, que amb l'1-2 va donar un punt d'inflexió al partit. Amb els locals envalentits, el mateix jugador va tornar a veure porteria en un cop de cap que va significar el 2-2. I també hauria pogut fer el 3-2, però Planagumà va volar fins a l'escaire (79'). Amb els llagosterencs desbocats, l'àrbitre no va voler veure un desequilibri a Guitart dins l'àrea (89'), però sí una agafada de la samarreta a Eloi. El segon penal a favor dels locals (també acompanyat d'una expulsió, aquest cop d'Alberto) va ser el 3-2. No hi va haver temps per a res més.

La primera meitat havia estat de domini del Llagostera, però sense punteria. Ben plantat al camp, el Castelldefels va fer la seva –ocasions de Roberto (3') i Jorge Sánchez (16')– abans de marcar el 0-1 –Camacho va resoldre un embolic dins l'àrea– en una fase en què els locals s'havien espolsat el domini i ja havien inquietat Planagumà amb xuts de David Costa (5') i Eloi (24' i 29').