Les condicions per estructurar Espanya com a estat modern eren tan senzilles com impossibles: reconèixer que, a més de la nació d'arrel castellana, n'hi ha tres més. Però només tres: la catalana, la basca i la gallega. Cadascuna (per què no?) amb els seus privilegis. Potser la Constitució hauria pogut evolucionar en base a la famosa referència a les nacionalitats, però la voluntat del PSOE de fer que Andalusia fos considerada, també, nacionalitat ho va tirar tot per terra –convindria no tenir tanta amnèsia–. Amb quatre nacions es poden acceptar i gestionar moltes diferències (vegin, si no, el Regne Unit). Amb disset, el fet esdevé impossible. Pura lògica.
Per altra banda, al llarg d'aquests trenta anys ha aparegut un fenomen nou. Catalunya tenia un pacte tàcit amb Espanya: nosaltres suportàvem un determinat dèficit fiscal i el govern espanyol ens garantia el proteccionisme –les manufactures catalanes no patien la competència dels productes estrangers–. Amb la incorporació al mercat únic europeu (que vol dir que un bavarès pot vendre els seus productes a Extremadura amb la mateixa facilitat que ho fa un català), l'enorme dèficit fiscal català no té avui cap mena de justificació. Vull tornar a fer memòria: va ser el PSOE el que va establir aquesta repartidora de diners catalans cap als feus socialistes d'Andalusia i Extremadura.
Per tant, haver arribat a l'atzucac on som és mèrit d'un determinat esforç. El PP no ens estima. Això ja ho sabem. Ara només queda que aprenguem que el PSOE porta molts anys treballant contra Catalunya de manera tan discreta com eficaç. Molts catalans, ara indignats, haurien de llegir la història recent, començar a lligar caps, i actuar en conseqüència.
Pla B per a després de la retallada de l'Estatut? Treballar eficaçment. Fer el que convingui políticament –els partits que presentin les seves propostes–. Però, sobretot, nosaltres hem d'evitar que Catalunya continuï en declivi com ho ha fet els darrers trenta anys. A Espanya saben molt bé que una Catalunya pobra no pot subsistir, i l'estratègia ha consistit, consisteix encara, a empobrir-nos. Però no només materialment, sinó canviant el nostre comportament. Catalunya ha espanyolitzat els seus hàbits socials, laborals i productius. El nostre tarannà s'ha desenquadernat.
No sé qui guanyarà les properes eleccions, però el govern que es formi té un repte molt més difícil que el simple fet d'aconseguir més poder per a Catalunya. Ha de tornar el nervi a la nació. Fer-nos veure que cal apreciar l'excel·lència. Que la cultura productiva és millor que l'especulativa. Que el mercantilisme és al cor de la nostra història. Explicar a la gent que, molt abans de fer la llista de drets, primer ha de fer la llista de deures. Cal impregnar la societat catalana de la cultura de l'esforç, que ha perdut. Perquè ni els poders públics, ni els sindicats, ni les patronals ens trauran de l'empobriment que arrosseguem.
Hem de tornar a l'individualisme enraonat i a la necessària meritocràcia. I allunyar-nos d'aquest populisme col·lectiu que tant agrada als hispans que no persegueix cap altra cosa que diluir-nos.
Comentaris
Perfecte el vostre article. Com sempre. Ara bé, per als que fa anys que estem aplicant la cultura de l'esforç des de la nostra molt petita empresa, i a la vista dels moltíssims pals a les rodes que constantment ens estan posant, arriba un moment que només queda alló de "llençar la gorra al foc". I parlant de sindicats, a aquests els posaria tots a guanyar-se el sou picant pedra, que n'hi ha molts que la paraula TREBALL no saben que existeix.
Una casta de polítics absolutament incapaços de representar els anhels del seu poble. A les properes eleccions és una exigència ètica, democràtica i nacional fer foc nou! (vegeu comentari al bloc http://perabonspatrici s.blogspot.com)
Doncs ja sebeu que heu de votar a les properes eleccions, i sobre tot a quí NO heu de votar
Article magistral, com sempre. Cal però que tinguem clar quins son els nostres drets i els nostres deures. El nostre dret més important, és gaudir de la mateixa llibertat i autonomia que els espanyols. El nostre deure, és assolir-la. Treballar per nosaltres, completament d'acord, no existeix altre camí. Treballar pels altres i gaudir de les engrunes, és com a mínim, per posar-ho en consideració. Que el socialisme persegueix els mateixos objectius que el PP és una evidència, claríssima. Que està assolin fins i tot el que Franco no va assolir, també és evident. El problema dels catalans és que som tant burros, que tenim un elefant davant del nas i no el veiem.
Estic d'acord que ens han espanyolitzat. Van aconseguir que pensessim que tot ens ha de venir donat, que tot ens ho ha de donar l'estat. Vam acabar creient que tot el que no fos públic era dolent i menyspreable (pensem en les escoles concertades, com ho han patit, en la sanitat, en ser funcionari...) tot això no era propi de Catalunya. Quan no teníem estat ens espavilàvem i vam tirar endavant, quan hem cregut que teníem un estat democràtic hem començat a pidolar i hem deixat l'empenta treballadora. Sols recuperarem el nostre tarannar si ens allunyem d'aquesta Espanya que vol viure a cos de rei amb els nostres impostos.
Perfecte, Sr. Roig. Subscric les vostres propostes al 100%. Sou, al meu parer, una de les persones que haurien de fer el salt a la política, car ens calen persones com vós en els llocs de comandament. Francesc Macià ens va deixar dit: "Heus açí com heu de voler Catalunya: Políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa". Quatre objectius nobles i ambiciosos, que "l'avi" no va ordenar a l'atzar. Ell sabía molt bé que tots els nostres mals i mancances deriven del fet d'haver esdevingut un poble esclau. Per això va posar com a primer objectiu a assolir la llibertat política, sense la qual no poden ser assolits els altres tres. En això estem.
Treballar més, però no per a ells. Sabem treballar en circumstàncies difícils. Que no ens faci por declarar-nos independents. Ens en sortirem, i molt més d'hora del que molts volen creure. A la resta de l'Estat espanyol hi ha molta gent treballadora també. Però ho tindran molt dur, aquests, per a mantenir el llastre que arroseguen. Jo, si fós (posem per cas) mallorquí o valencià, seguiria molt de prop el que passa a Catalunya, per que sense nosaltres, a Espanya l'hauran de mantenir d'altres. I els bascos tenen el concert. No espereu que ho facin ells.
Srs. Polítics del Parlament de Catalunya: VAGIN-SE’N DE VACANCES... i si pot ser NO TORNI’N. D’aquesta manera no hi seran presents al “Debate del Estado de la Nación” i tampoc a l’aprovació dels “Presupuestos del Estado” i faran un gran favor a Catalunya. Amb la seva posta en escena de Titellaires de fireta, tornen a deixar en evidència el seu inexistent Patriotisme i la seva nul·la Dignitat. Vostès fan el ridícul ...i el catalans passem les vergonyes. L'ESTAT CATALÀ es l'única opció per que la nostre Nació i Cultura tingui FUTUR. Em d'oblidar l'eix "dretes-esquerre s" del S.XX, ja no es vàlid. Ens em de moure amb l'eix Nacional: UNIONISTES & SOBIRANISTES. Dins del marc de l'UE i la seva estabilitat, son les NACIONS amb Estat qui gestionen millor els seus recursos, molt millor que els rígids països macro-estats. Al novembre votem l'opció que ens dugui cap a una CATALUNYA AMB ESTAT. REAGRUPEM-NOS!!!
Molt encertat!!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.