«Estar en una colla fa que hagis de complir uns horaris, t'obliga a ser disciplinat. És com qualsevol altre esport que pots fer fora de l'horari escolar. El més important, però, és escoltar la música.» Així definia la Sílvia, membre de la colla jove Magrana del GEiEG de Girona, el que suposa formar part d'una colla sardanista. Els components de la colla s'entrenen dues vegades a la setmana i, en el cas dels que competeixen, els caps de setmana s'han de desplaçar a diversos punts de la demarcació. A la colla Magrana –que simbolitza la unió dels integrants i el color vermell del GEiEG– hi ha nois i noies d'entre 12 i 27 anys de diversos punts de les comarques gironines, i fins i tot hi ha un noi de Manlleu, en Jordi, que va començar en aquest món perquè acompanyava a ballar la seva mare.

Les responsables de la colla que es va crear fa un any, Maria Àngels Salip i Montse Ferrer, destaquen que una de les coses més importants d'una colla que competeix és l'expressió de les cares i la col·locació dels braços i del cap dels balladors. «S'ha d'estar en forma per ballar sardanes ara», expliquen. Totes dues s'encarreguen dels entrenaments, però també ballen a les altres dues colles del GEiEG, Aires Gironins i Galligans. Recorden que el 2006 van recuperar les colles de competició al GEiEG, que havien desaparegut.