En alguns casos, la nova denominació d'espais públics disposa de la inestimable col·laboració dels mateixos ciutadans. Així, per exemple, Salamaña recorda com en diversos casos la implantació d'un nom s'ha fet gràcies a les indicacions dels veïns del sector. Un d'aquests casos van ser el dels jardins de la Font del Bou, situats a tocar de l'Onyar i de la rotonda de Països Catalans, que es va implantar oficialment l'any 2003 seguint les indicacions d'una veïna del sector que recordava que quan era petita hi havia en aquell indret la font i això ha permès recuperar el nom popular de l'emplaçament. De fet, fins i tot, un cop ja s'havia instal·lat un rètol recordant la Font del Bou, la veïna va recomanar canviar-lo de lloc perquè es correspongués més amb l'indret on realment hi havia la font esmentada. El consistori considera interessant mantenir o recuperar els noms populars que arriben a través de la memòria històrica per mantenir viu el passat.

En els últims anys l'equip de govern ha portat una política de catalanització de la majoria de vies i carrers de Girona perquè adoptin les grafies catalanes, una aposta que ha suposat també un gran esforç per canviar i renovar les plaques indicatives dels carrers. Un altre fenomen que s'han produït aquesta última dècada són els canvis d'alguns carrers. Va ser el cas del carrer del mestre Josep Baró i Güell, que inicialment era al sector de Vista Alegre. Es tractava d'un passatge on no hi havia habitatges i uns ciutadans van suggerir la possibilitat de canviar-li el nom per dedicar al mestre Baró un carrer més important. Així es va fer el 2001, quan el carrer Josep Baró va passar al sector de Domeny. També s'han hagut d'adaptar les denominacions de les professions d'alguns personatges; per exemple, al carrer Ramon Turró aquest personatge figurava fins l'any passat com a metge i es va modificar el nom del carrer perquè a partir d'ara figuri com a veterinari i científic, que és la professió que realment va tenir.

La realitat és que la majoria de carrers nous que s'han batejat a la capital gironina duien nom d'homes o de llocs. Així, dels gairebé 90 carrers que s'han creat només dotze recorden personatges femenins que han marcat la història de la ciutat o del país. Així, en aquests anys s'han creat carrers com ara el carrer dedicat a la mestra i primera regidora que va tenir la ciutat, Antònia Adroher i Pascual, situat al barri de Sant Narcís. En homenatge a una altra figura femenina es va dedicar un parc del mateix barri de Sant Narcís a la comtessa Ermessenda. En els dos casos esmentats, l'aprovació oficial es va fer el 9 de novembre de l'any 1999. Posteriorment, es van crear carrers dedicats a l'escriptora Maria Àngels Anglada i Josepa Arnall, i el carrer Emília Xargay, en honor a l'artista sarrianenca. L'any 2004, el mateix equip de govern va reconèixer que massa sovint els noms de carrers acabaven sent de personatges masculins; això explica que el 28 d'octubre del 2004 s'aprovessin els noms de cinc nous carrers dedicats a dones. Concretament, a Maria Assumpció Soler, Montserrat Llonch i Gimbernat, Maria Castanyer i Figueras, Matilde Alis i Clopés. L'any 2006 es fa un reconeixement a la mestra i pedagoga Celestina Vigneau i uns anys més tard a la científica Marie Curie i a Francesca Bonnemaison. La darrera a rebre un homenatge va ser la cantant Maria Lafitte amb la denominació d'una placeta al Barri Vell de Girona.