Amb l'ONG Sol Solidari ha engegat un projecte per aturar la desforestació a les zones rurals d'Etiòpia i Mali, i alhora ajudar aquests països en l'aprofitament d'energies alternatives com la solar.
És cert que ha inventat unes cuines solars com a solució de la desforestació en zones rurals de l'Àfrica?
–«Tot això ve d'un projecte de recerca, unes investigacions que estàvem fent amb la Universitat de Barcelona. Havíem estat en unes muntanyes a Etiòpia investigant la fauna que hi havia i allà vam veure que cada dia centenars de persones pujaven a buscar llenya i baixaven carregades. Tu veies en directe la desforestació de la zona. Aquella gent necessitaven la llenya per poder fer el menjar i cada dia el bosc es feia més petit. Quan hi tornaves a l'any següent per estudiar els animals veies com anava desapareixent el bosc. D'aquella experiència se'm va ocórrer fer servir una eina, inventada fa temps, que s'utilitza en d'altres projectes i que és la cuina solar.»
–Com són aquestes cuines?
–«És una mena de parabòlica que concentra les radiacions solars en un punt i llavors allò actua com si fos un fogonet. Aleshores tu pots cuinar només amb el sol, sense gastar llenya, Lògicament, ha de ser de dia i, per tant, només és un complement.»
–I com s'introdueixen aquestes eines a l'Àfrica?
–«El que hem fet ha estat crear una ONG que es diu Sol Solidari, que ja funciona des de fa un any impulsant a diferents països d'Àfrica la introducció d'aquestes cuines, perquè la gent aconsegueixi estalviar llenya, a banda d'altres molts beneficis complementaris que els suposa.»
–Realment els representa un avenç important?
–«Els millora la qualitat de vida i evita les malalties respiratòries que els produïa el fum dins de les cabanes. A més, les dones ja no han d'estar cinc o sis hores cada dia anant a buscar llenya i poden dedicar el temps a una altra cosa. O els evita la manca d'ingressos que els suposa anar a comprar llenya... A tot el món es calcula que hi ha dos mil milions de persones que necessiten la llenya per cuinar.»
–I a Etiòpia?
–«A partir d'aquesta història ja tenim un projecte a Etiòpia que ja funciona, que es va iniciar l'any passat i ara ja comencem un altre projecte a Mali. També en tenim un altre de preparat per al Camerun, i a Sud-àfrica, tot relacionat amb les cuines solars.»
–Això està molt bé, però suposo que aquestes cuines no són assequibles per a les butxaques dels habitants d'aquests països.
–«És un sistema una mica car, una cuina d'aquestes característiques val un 150 euros, i aquí és on entrem nosaltres. El que fem és aconseguir diners aquí i enviar-los a aquests països. Per això demanem subvencions i tenim ajudes de les diputacions, ajuntaments, empreses privades, donacions particulars...»
–S'accepta aquesta tecnologia en aquests països?
–«De moment sí. Era un dels dubtes que teníem.»
–Però un cop reben les cuines no hi ha el perill que algú se les revengui? Amb el que valen podrien viure tot l'any.
–«Sí, és clar que se les podrien vendre. Però tu només et vendries la teva cuina si fos una segona opció i accessòria. Però és la seva cuina principal i han de menjar. A banda que hi ha un contracte i podrien tenir problemes. Però la veritat és que no se les venen perquè veuen que és un objecte que els serveix més que no pas els diners que obtindrien de la venda.»
–I com es comercialitza?
–«Nosaltres no els portem les cuines, part de la feina és aconseguir que es fabriquin en aquests països. Ara al desembre a Etiòpia i després a Mali, el que farem és organitzar reunions per intentar vendre el producte bàsicament entre la població rural.»
–Altres projectes?
–«Jo sóc autònom, com a biòleg freelance he estat molt lligat als projectes ambientals de la Caixa de Catalunya, a l'antiga Fundació Territori i Paisatge. Continuo fent projectes pel meu compte.»
–I quin és el darrer en què està treballant?
–«Amb el consorci de l'Alta Garrotxa estem fent un projecte per recuperar espais oberts. És a dir, recuperar tot el tema de la ramaderia extensiva com a eina de prevenció d'incendis i per mantenir la biodiversitat en una zona.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.