L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú (APMA) ha alertat de la situació d'estrès que viu l'espai natural de la platja Llarga, que, després d'escapar-se de ser urbanitzat, ha quedat «oblidat i abandonat pels polítics». Segons l'entitat ecologista, les zones humides de la platja Llarga, que constitueixen un dels seus valors naturals essencials, s'estan assecant, i el salicornar, una reserva d'una espècie que creix exclusivament en sòls de salinitat elevada, està retrocedint per les males condicions de la zona i per la presència massiva d'espècies invasores com ara la Lonicera japonica i els esbarzers.
L'APMA, una de les entitats impulsores de la plataforma que va lluitar fa uns anys per evitar la construcció de pisos de la platja Llarga, ha fet un crit d'alerta per la situació de l'espai natural, que l'entitat considera que comença a fer marxa enrere en el procés de recuperació per la deixadesa de l'administració local. Els ecologistes denuncien que l'Ajuntament no destinarà aquest any ni un euro per intervenir en la recuperació de les zones humides i que l'únic que es mantindrà durant l'any, a través dels plans d'ocupació, és la guarderia, una vigilància que l'entitat aprova, però lamenta que s'hagi de renovar cada tres mesos perquè amb els plans no es poden fer contractes de més de tres mesos per als vigilants i informadors.
La situació de l'espai natural és estressant. «S'ha de preservar la zona humida perquè no s'assequi», explica un dels portaveus de l'entitat, Hèctor Galvany, que apunta que una de les intervencions més importants i urgents que s'han de fer a la zona és «tornar el sòl al seu estat natural, el que hi havia abans de fer abocaments de runa i terra». Galvany comenta que aquesta intervenció és essencial «per poder recuperar la zona humida, perquè les capes freàtiques puguin continuar influint en l'espai natural. Mentre no es tregui això, que és metre i mig de terra i runes compactades per la constructora, no es recuperà realment l'espai d'aiguamolls».
El record de la urbanització de la platja Llarga continua present a l'espai natural, perquè encara es poden veure trossos d'asfalt, de voreres i un edifici d'apartaments que es va construir l'any 1973, que va ser el detonant que als anys vuitanta el pla general de Vilanova i la Geltrú ja qualifiqués aquest espai com a sòl urbà, com recorda Jaume Marsé, membre també d'APMA. De la desaparició d'aquesta herència depèn en gran part la recuperació de les llacunes litorals: «Per treure pressió s'ha de descompactar un bon tros de terreny, una màquina ha de treure les runes i s'han d'eliminar totes les plantes invasores, especialment la Lonicera japonica i els esbarzers. D'aquesta manera es podrà fer respirar el salicornar perquè es pugui expandir.»
La salicòrnia és una de les espècies autòctones d'aquesta zona, però la seva presència és cada cop més testimonial perquè les muntanyes de runa impedeixen la influència directa del mar en la vegetació. Actualment es troba a l'interior de la platja, però el seu retrocés també està vinculat a la invasió del canyís i d'altres espècies que li roben espai i recursos.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.