Marcel·la Tubert, de 77 anys, acaba de rebre el premi 3 de Març de Salt, que atorga l'Ajuntament. Presenta el programa Poti-poti a Ràdio Salt i ha estat fundadora del col·lectiu Les Cuineres de Salt i de l'exposició de flors. També estudia informàtica.
–Que suposa per a vostè, el premi?
–«Per a mi és el màxim. Ha estat com un somni. Llàstima que hagi vingut una mica massa tard; m'hagués agradat més que me l'haguessin donat l'any passat, perquè encara hi havia el meu marit.»
–Té una vitalitat envejable. Com ho fa?
–«Sempre m'ha agradat estar molt activa. Ara els genolls em fan molt de mal i tinc por de no poder fer les coses... Però no sabria estar sense fer res.»
–Quan i com va començar a la ràdio?
–«Col·laborava a la ràdio, i un dia el director, Jofre Ferrer, em va preguntar si em veia amb cor de fer un programa jo sola. Primer vaig dir que no, però després vaig dir que ho provaria... i ara ja fa set anys que faig el Poti-poti; és un concurs en què en dues hores tinc més de vint trucades.
–Com ha aconseguit aquesta facilitat de paraula?
–«Ah, no ho sé! Però sí que és veritat que en tinc molta. Per això m'agrada la ràdio, perquè sóc xerrameca, i no m'entrebanco, no!»
–Per què les Cuineres de Salt?
–«Vam començar fent tastets al passeig. Llavors vam fer cuinats i els veníem. Després vaig trametre la idea a l'Ajuntament, i la van tirar endavant.»
–I l'exposició de flors, com es va iniciar?
–«Vam començar fent-la al passeig, sobre un entarimat de fusta, i la vam complementar amb concursos de truites, de coques...»
–Li agrada la política?
–«No, no, no. A mi sempre m'ha encantat fer coses pel poble. Fa deu anys em van demanar per presentar-me a les eleccions i ho vaig fer, com a independent. La meva intenció era treballar per a l'accessibilitat de la gent gran. Però vaig veure una cosa que no em va agradar i vaig demanar que em possessin a la cua de la llista.»
–Pel PSC?
–«Sí. Però era igual, perquè hagués fet el mateix des d'un altre partit.»
–Es planteja fer més coses?
–«Mentre pugui, sí. Ara tinc la idea, per les cuineres, de fer un guisat amb productes típics de Salt en què tot el poble hi pugui col·laborar.»
–Què opina dels casals de gent gran?
– «Gràcies que hi siguin, però la veritat és que hi ha molta soledat.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.